BOTIGUES DE MATERIALS DE BELLES ARTS
Fa uns quants mesos que volia compartir quatre comentaris sobre les botigues de material de belles arts que existien a mitjans dels anys seixanta a Terrassa i Barcelona, aquelles que visitava sovint després que el dibuix deixes de ser l’assignatura preferida a l’escola i es convertís en una creixent manifestació artística, però necessitava trobar algunes documentacions fotogràfiques. Se me’n va resistir alguna i finalment vaig deixar-ho de banda.
Recentment, però, un missatge de la Maria Costa amb una fotografia de la tan enyorada llibreria-papereria del seu pare al carrer de la Font Vella m’ha fet tornar a posar el tema sobre la taula. Així i tot, no sabia massa per on agafar les paraules que tenia escrites. Potser era degut al fet que, no fa gaire, caminant per aquell costerut carrer, seguint després per Cardaire per acabar al de Sant Pere, em va costar sentir-me identificat amb aquell paisatge i el que tenia imprès a la meva retina curulla de records de fa més de cinquanta anys. I sí, certament cinquanta anys és molt temps per una ciutat com Terrassa que ha sofert tants canvis. Molts. Massa, potser…
En aquella mítica llibreria-papereria de la Font Vella trobava, entre altres materials i llibres, els famosos llapis de carbó i sanguina Contè i l’excepcional retolador Flo-master que vaig usar fins a exhaurir els recanvis, però el millor eren els amables consells del Sr. Costa. Recordo haver-li ensenyat alguns dels meus dibuixos els quals em comentava positivament, cosa que sempre vaig agrair-li enormement.
Sense caminar gaire, al capdamunt del carrer de Sant Pere vaig donar una ullada a cal Gorina. Sí, encara hi ha el seu rètol original esgrafiat damunt de l’entrada. Actualment és una perruqueria.
Queden una mica llunyans dins la memòria els preciosos aparadors que en la seva darrera època ens regalava en Ricard Alegre fins que va tancar el 2009.
Baixant pel mateix carrer, pocs metres a mà esquerra, teníem cal Boada Riera. Segur que encara hi deu haver l’empremta del meu nas en els seus vidres.
Sembla que ben aviat serà transformat en un aparthotel amb una hamburgueseria a la planta baixa. I just davant seu hi haurà la llum d’un nou vial que donarà continuïtat al carrer de la Palla el qual arribarà fins a la Nova Jazz Cava. Vaja, aquell camí tan necessari i que esperàvem des de feia tants anys.
Avui, poc material de belles arts pots comprar ja a Terrassa.
Sempre podem baixar a Barcelona, com fèiem aleshores agafant el tren de baix per passar la tarda gaudint i bavejant a les seves botigues tornant gairebé sempre amb la butxaca eixuta.
La ruta i les visites obligades eren cal Joan Piera del carrer Cardenal Casañas n.13, a cal Rigol del carrer Petritxol n.17, l’extraordinària botiga modernista Casa Texidor de la Ronda de Sant Pere n.16 i també al Belles Arts Ferran o cal Vicenç Piera del Carrer Còrsega.
Algunes han deixat d’existir fa una colla d’anys i la resta resisteixen i s’adapten com poden a un comerç on-line que va irrompre amb molta força i que ha arribat per quedar-s’hi.
Torno a dir que amb la clausura d’aquestes botigues es van perdre els bons consells rebuts i les opinions compartides amb altres clients. Ara, tots aquests comentaris els trobes amb escreix als xats, a les xarxes. I no sempre fiables, per cert, com ho eren llavors.
Fotografies: 1)Terrassa: Llibreria Costa. 2)Casa Gorina. 2009. 3 i 4)Cal Boada-Riera. Façana / Aparador. 1997. 5)Barcelona: Casa Joan Piera. 6 i 7)Can Rigol. Façana i el seu antic paper d’embolicar. 8) Casa Texidor. (Fotografia de la llibreria Costa cedida per la Maria Costa. Resta: RC, arxius i trobades a Internet)
