ALTRES TREBALLS

ESGRAFIATS I PINTURA AL FRESC

Casal de Viladecavalls. Esgrafiat façana

Vaig conèixer l’Oriol Garcia en una fira Construmat a Montjuïc a mitjans dels anys vuitanta. 

Ell hi tenia un petit estand on exposava alguns dels seus treballs amb estucs de calç i sorra de marbre, raspats, lliscats, planxats i esgrafiats. Ens vam caure bé de seguida i tan aviat com va ser possible vam començar a col·laborar.


Unes de les primeres obres, quan jo formava part encara de l’estudi Casamitjana, van ser uns rams i unes lletres modernistes per a una façana dels Viatges Eurojet a Sabadell i posteriorment, uns rams i lletres a l’edifici de Finques Argemí de Matadepera.


Finques Argemí. Matadepera

Habitatge. Sabadell

Més tard, l’Oriol, em va encarregar diversos dissenys d'esgrafiats per a façanes que ell anava remodelant, vam col·laborar en diverses obres on compartiem els embelliments artesanals d'edificis i l’any 2000, arran de la remodelació de la Masia de Can Turu a Viladecavalls i la construcció de la Biblioteca Municipal Pere Calders, vam dur a terme l’estucat i pintat al fresc d’un abecedari amb lletres sobreposades a l’interior de la sala de lectura. L’experiència va ser apassionant. 




Quatre anys després, el 2004, es van posar en marxa les obres de reforma i ampliació del Casal Familiar de Viladecavalls, just al costat d’on jo tenia el meu petit estudi. L’edifici s’acabava amb una gran paret que donava a la plaça de la Vila, sobre la qual, vaig proposar l’esgrafiat d’un dibuix de Viladecavalls, la mateixa imatge que es veuria si no hi hagués hagut la gran paret que impedia la seva visió. Poc després la bastida estava col·locada i l’equip de l’Oriol i jo mateix vam començar a fer el “dibuix” de més envergadura de la meva vida. Vint metres d’amplada per sis d’alçada. 




Com a anècdota assenyalar el projecte que vam presentar amb l’Oriol Garcia a la Tita Cervera, Baronesa Von Thyssen, d’uns dibuixos per a la casa que s’estava construint a Sant Feliu de Guíxols, els quals no van acabar de quallar pel fet que la propietària volia unes imatges “mediterràneo-tailandesas” que no vam saber interpretar. Coses que passen…



ESCULTURA


Malgrat haver estat temptat infinitat de vegades a iniciar-me en aquesta disciplina no m’he atrevit mai a fer el pas. Si més no sí que he fet una modesta incursió realitzant un disseny que es va plasmar sobre pedra.


El monument al llibre, realitzat amb conglomerat de Montserrat, presideix l’accés a la Biblioteca Municipal Pere Calders de Viladecavalls. 

Sobre les seves pàgines es llegeix el text: “El llibre, el més alt exponent de la nostra cultura, emergeix mil·lenari com les nostres pedres, etern com el pensament, immortal com la poesia”.   





DISSENY URBANÍSTIC

PLAÇA DE LA MASIA DE CAN TURU. VILADECAVALLS

Quan es va enderrocar la Masia de Can Turu a Viladecavalls vaig proposar un disseny de la plaça i el seu entorn a l’Ajuntament de Viladecavalls. Espais verds, un paviment central per a jocs amb la imatge d’un gran cavall rampant (un dels tres de l’escut de la Vila), una font i bassa d’aigua, una zona d’escenari per a actuacions i una glorieta entre altres detalls, conservant elements de l'antiga Masia com el nucli de magnífics pins i el camí d'accés a la planta superior de la Biblioteca Pere Calders. També es va projectar obrir el pas als vianants per sota l'accés d'aquesta planta superior des de la plaça al carrer.



Nou pas i escales d'accés de la plaça al carrer


Camí antic a la planta superior


El camí d'accés és va pavimentar amb llambordes de granet antigues i un sardinell de totxo massís. A cada lateral de la rampa es van plantar sis xiprers inspirats en els jardins noucentistes de Santa Clotilde de Lloret de Mar que tant em van impactar de molt jovenet, malgrat que durant la construcció l'anomenàvem, fent broma, el camí a la Toscana.


Rampa d'accés a la planta superior de la Biblioteca i l'obertura al carrer. 

Croquis de la Glorieta amb coberta de vidre.


Nucli dels pins abans de les obres

Nucli dels pins després de l'urbanització

Una de les potes del cavall al paviment

El projecte incloïa també uns murals en les parets de la zona de l’escenari amb unes imatges de la Vila i referències a l’escola de música Pau Casals. Malauradament  les imatges van tenir una vida efímera pel fet que la resistència a la intempèrie dels vinils impresos digitalment no es va correspondre a l’exigit per la nostra part i a què, per tant, la qualitat del producte mai es va complir per l’empresa subministradora. Les responsabilitats van derivar a tercers i la possible substitució de les imatges es va eternitzar. Les actituds poc cíviques d’arrencar els vinils van acabar per fer deixar les parets sense imatges.







Com a curiositat dir que em van criticar el canvi de color del paviment de la plaça per a fer la imatge del cavall. Jo vaig defensar aquesta figura a terra, entre altres coses (les poètiques possiblement l’interlocutor no les entenia) fent l’observació que Viladecavalls estava just per sota de moltes rutes aèries amb descens a l’Aeroport del Prat i que, d’aquesta manera, espectadors anònims podien observar cada dia la silueta del cavall que forma l’escut de la Vila i d’aquesta manera, algú probablement, l’identificaria amb Viladecavalls. La resposta va ser “si, segurament des del Discovery...“



Per a la meva satisfacció, una foto del Google Maps, feta pocs mesos després, evidenciava que la seva visió des de l’espai aeri era perfecte. Després de la realització de la plaça el Discovery es va enlairar ja només quatre vegades per deixar-ho de fer definitivament el febrer de 2011. No sé si els tripulants van veure el cavall de la plaça... M’he quedat sempre amb aquest dubte perquè no vaig trucar a la NASA en aquell moment.





OBRA MIXTA


No he estat mai massa aficionat a fer treballs que incorporin elements amb volum en les obres. Una excepció va ser l’obra commemorativa del centenari dels estudis d’enginyeria tèxtil a Terrassa feta el 2004. L’obra està penjada al Casal de Catalunya de Buenos Aires. Argentina.



RETALLABLES


Els retallables era un entreteniment molt usual en la meva infantesa i ho continua sent encara en molts països on la seva climatologia no permet fer tanta activitat a l’exterior com a la Mediterrània. 

L’any 1988 en Jan Baca em va proposar la idea de realitzar un retallable de grans dimensions del conjunt de les Esglésies de Sant Pere de Terrassa, actualment la Seu d’Ègara, i el repte em va encantar. El procés va ser laboriós, prendre mides de tot el recinte per aixecar plantes i alçats i poder convertir-lo posteriorment en una maqueta retallable. Una gran experiència.  





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada