CATALUNYA. PAISATGES INUNDATS
Sant Romà de Sau. Aquarel·la sobre paper Saunders Waterford. 2022Dins del contingut del llibre “Catalunya. Veus i mirades” vaig abordar una temàtica que m’havia interessat profundament des de feia molts anys: la dels pobles de Catalunya inundats per les aigües dels embassaments construïts al llarg de la història recent del país.
Ho vaig fer a través d’una aquarel·la del pantà de Sau, on el campanar de Sant Romà emergeix solitari al bell mig de les aigües, amb els imponents cingles de Tavertet al fons, i d’una altra del monestir de Sant Salvador de la Vedella, que s’alça, fantasmal, entre les aigües del pantà de la Baells, imatge fou descrita amb gran sensibilitat en el text que hi va dedicar l’amic professor i poeta Antoni Perarnau.
Poc després de la presentació del llibre, l’abril de 2023, concretament al mes de juny, TV3 va emetre al programa Sense ficció el documental “Rialb. L’últim pantà”. El relat d’aquells esdeveniments em va colpir encara més i em va fer prendre una nova consciència de l’impacte humà i de la profunda transformació del paisatge que aquestes construccions havien provocat.
De molt jove havia estat a la vall de Tiurana amb els meus pares, el 26 de juny de 1959. Ho puc afirmar amb tota precisió perquè en aquella època omplia un quadern amb les rutes que fèiem plegats. Aquella vall magnífica va desaparèixer sota les aigües d’aquell que seria l’últim gran embassament. Recordo que al mapa del trajecte d’aquell dia hi vaig afegir també un petit dibuix de la presa d’Oliana. Potser, sense saber-ho, alguna cosa ja començava a germinar en mi amb només onze anys…
L’interès pel tema era tan gran que, abans fins i tot de veure el documental de Sense ficció, havia visionat la pel·lícula “Camino cortado”, un thriller més aviat discret de l’any 1955 dirigit per Ignacio F. Iquino i rodat a Sant Romà de Sau poc després que el poble fos abandonat per permetre l’ompliment del pantà. Aquelles imatges permetien encara recórrer, ni que fos breument, els carrers i racons del poble. Per poder observar-les amb més deteniment i fer-ne pauses, vaig aconseguir fins i tot una còpia digital del film.
Sant Romà de Sau ja formava part de la meva memòria d’infant, ja que apareixia en diversos llibres de geografia catalana que hi havia a casa dels meus pares. Però especialment recordo la Geografia de Catalunya de l’Editorial Aedos (1958), on una bellíssima fotografia del poble, amb el seu magnífic pont romànic al mig de la vall, deixava ben clar que aquell indret havia estat, sens dubte, un dels paisatges més bells del país, malauradament esborrat amb la construcció de la presa.
També recordo haver vist, anys més tard en un viatge, la silueta malmesa del campanar del monestir de Santa Maria de Lavaix, a l’Alta Ribagorça, encara mig dempeus fregant les aigües del pantà d’Escales, un altre indret que acabaria engolit i ensulsiat per les aigües.
Tot plegat era, malauradament, el preu del creixement d’un país. Potser en altres indrets de l'Europa de l'època s’hauria actuat amb més consciència i amb estudis més acurats per evitar resultats tan dramàtics per al paisatge i la memòria col·lectiva. Però ja sabem com es feien les coses aquí i d’on veníem.
Tot i les dues aquarel·les incloses en el llibre Catalunya. Veus i mirades, em va quedar el desig d’ampliar aquesta mirada cap a altres indrets condemnats a desaparèixer sota les aigües per a garantir el consum d’aquest recurs essencial, principalment de l’Àrea Metropolitana.
He de dir que la realització dels dibuixos i aquarel·les de la sèrie “Terrassa, mirades d’un altre temps”, dotze làmines publicades al Diari de Terrassa des de Nadal de 2025 fins la Diada de Sant Jordi de 2026, buscant fotografies antigues m’ha conduït, gairebé de manera natural, a la creació d’aquesta nova col·lecció que, en principi preveig realitzar, amb quinze paisatges desapareguts del nostre país.
Entre els indrets escollits hi trobareu Sant Romà de Sau, Susqueda, Tiurana, el monestir de Santa Maria de Lavaix, Sant Salvador de la Vedella i Faió —poble catalanoparlant de la comarca del Baix Aragó-Casp—, tots ells testimonis silenciosos d’un passat que les aigües van acabar esborrant del mapa, però no pas de la memòria.
El primer treball realitzat ha estat aquesta font i plaça de l’església de Tiurana.
Espero poder anar ampliant la selecció d’obres ben aviat.
Robert Cabeza. Abril de 2026
Bibliografía consultada:
Album Meravella. Llibreria Catalonia. 1929
La Fesomia Geogràfíca de Catalunya. Pau Vila. 1937
Les Terres Catalanes. Aymà Editors. 1954
Geografía de Catalunya. Editorial Aedos. 1958
Tiurana. Jaume Cortada. Angelina Escolies i Manuel Gabriel. 1995
Susqueda. Eva Viñolas. Antoni Pladevall. Quaderns de la Revista de Girona. 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada