Ramon Noè Hierro
(Barcelona, 1923 - Sabadell, 2007)
Vaig conèixer personalment al Ramon Noè el mes de maig de 1988 arran de la meva primera exposició individual a la sala Soler Casamada de Terrassa. Ell exposava a la mateixa sala la quinzena prèvia a la meva inauguració i vam congeniar des del primer moment.
Tot i conèixer les extraordinàries il·lustracions que en Noè havia fet en el llibre l’Art Popular Decoratiu a Catalunya (1) editat l’any 1948, l’obra cabdal de l’etnògraf Violant i Simorra, el fet d’estar davant de les seves obres i escoltar les explicacions de com les havia realitzat va fer adonar-me’n que en aquells moments tenia davant al mestre de dibuix que mai havia pogut tenir.
Vam trobar-nos diversos dies i vam xerrar moltes estones. Ell valorava molt el meu camí d’autoaprenentatge i m’encoratjava a seguir treballant, a treballar molt, aquest era , segons en Noè, el secret d’obtenir uns bons resultats. No n’hi havia prou amb tenir una facilitat o un talent pel dibuix. Esforçar-se era el camí.
Va animar-me que treballés el color, especialment el pastel, disciplina que ell dominava amb perfecte mestria, pel fet que el meu treball era bàsicament el dibuix i els únics colors usats eren els marrons del llapis escollit o els fons del paper que em permetien usar el blanc per a crear llums, emmirallant-me en els clàssics del dibuix del Renaixement, del barroc com els admirats Luigi Vanvitelli i Giovanni Battista Tiepolo o dels pintors romàntics com David Roberts.
L’exposició d’en Noè i les seves obres tan fresques i plenes d’espontaneïtat, vint-i-cinc pastels i deu dibuixos, van representar el meu inici de recerca d’un estil propi, menys condicionat pel dibuix convencional per anar convertint els meus treballs en una interpretació més sensual del paisatge a la vegada que, seguint els seus consells, incorporar també progressivament el color de l’aquarel·la i el pastel en tota la meva obra.
Tres anys més tard, el mes de maig de 1991, en Ramon tornava a exposar a Terrassa. Els seus retrats i paisatges al pastel eren extraordinaris, sublims. Vam continuar les trobades i xerrades parlant de la vida i sobretot, de dibuix.
Un dia, en una de les trobades, va portar-me una caixa amb divuit barres de pastel Talens. “Va, vinga, perquè comencis amb el pastel!” em va dir…
Les divuit barres resten conservades com un petit tresor en una antiga caixa de fusta que vaig aconseguir. Conviuen intocables al costat de les altres caixes de pastels, les que sí he anat usant per fer els meus treballs.
Dues obres d’en Noè, ambdues pastels de venedores del Mercat de Sabadell, presideixen les parets del meu estudi. Res més extraordinari que el testimoni d’un mestre i una gran persona a qui no he deixat mai d’admirar.
(1) Uns dels meus primers treballs escrits sobre la terrissa catalana va ser l’article “La terrissa catalana del Museu Etnogràfic de Barcelona” publicat al Butlletí núm. 109-110 de l’Associació Catalana de Ceràmica de Catalunya l’any 2014.
La terrissa del Museu és la que va recollir Violant i Simorra per tot el territori català als anys quaranta del segle XX. Al seu costat, Ramon Noè prenia apunts i va fer, posteriorment, unes magnífiques il·lustracions per al llibre l’Art Popular Decoratiu a Catalunya.
Per documentar gràficament l’article vaig accedir al fons del Museu i vaig poder fer fotografies de la majoria de les peces de les Violant esmentava en el llibre. Si més no, el testimoni de les aquarel·les d’en Noè també hi van figurar com un homenatge al seu treball.
Podeu llegir l’article al següent enllaç:
http://amicsdelaterrissa.blogspot.com/2015/04/la-terrissa-catalana-del-museu.html
Llibres sobre Ramon Noè:
Apunt de Sabadell. Dibuixos, Aquarel·les i Pastels. R. Noè. Editorial Ausa. 1990
Ramon Noè. MAS. Museu d’Art de Sabadell. 2002
Ramon Noè. Ocell de bardissa. MAS. Museu d’Art de Sabadell. 2008
