El pare era un gran aficionat a la fotografia. A principis dels anys 50 va muntar, al final del pati de casa, un petit laboratori on revelava els rodets de les fotografies en blanc i negre que feia amb la seva càmera de format 24x36. Posteriorment, feia còpies positivant-les sobre paper a les que, tot seguit, donava brillantor amb una esmaltadora.
Recordo moltes estones al seu costat observant com les imatges es formaven en el paper sota la llum vermella que penjava del sostre.
El mateix laboratori que jo, fins passats els meus vint anys, feia servir per revelar les meves fotografies, jugava amb la duresa dels papers, feia contratipus, solaritzacions i altres experiments.
El pare, tot i fer molta fotografia familiar, tenia un vessant amagat de reporter.
De tant en tant, aprofitant esdeveniments excepcionals, carregava la càmera i sortia a retratar fent uns magnífics reportatges. No ha deixat mai de sorprendre’m la seva capacitat de fer fotografia, sent absolutament autodidacte en aquest camp.
Un parell de mostres, la riuada de 1962 a Terrassa i la gran nevada del desembre del mateix any en són un testimoni.
La humitat de casa dels pares, sobretot en el petit laboratori, va malmetre alguna part dels negatius i realment, aquests, haurien necessitat un procés de recuperació que no he fet. Les meves disculpes.
TERRASSA. RIUADA. SETEMBRE 1962
TERRASSA, NEVADA. 25 DESEMBRE DE 1962
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada