BLAU EGIPCI

Blau egipci. Conegut com el primer pigment sintetitzat de la història, aquest color blau es remunta al tercer mil·lenni aC. 

Descrit a l’antic Egipte com a “lapislàtzuli artificial” va ser creat per substituir el pigment d’aquest mineral molt costós i difícil d’obtenir a l’època. 

El blau egipci es sintetitzava fonent coure, sorra del Nil i roques calcàries a una temperatura entre 800 i 900 graus, molent posteriorment els seus cristalls fins a aconseguir la textura del pigment desitjada, el qual es barrejava amb rovell d’ou per poder ser utilitzat com a pintura.

El blau egipci s’ha trobat en papirs, sarcòfags, escultures, murals i temples ii ha estat objecte de nombrosos estudis al llarg del temps.

En el llibre VII, dels deu llibres d’arquitectura que va escriure Marc Vitruvi al segle I aC, es menciona l’ús d’aquest color pels romans amb el nom de ceruli (tot i que aquest color com se’l coneix actualment està fet a base de cobalt), blau d’Alexandria, vestorià o blau de Pozzuoli.

És a partir del segle IV dC quan es perd la fórmula de la seva fabricació i aquest color es deixa d’usar. 

Hi ha testimonis com els que aporta el geòleg Màrius Vendrell i el seu equip d’investigadors, els quals van descobrir restes de blau egipci al retaule de l’església de Sant Pere de Terrassa a La Seu D'Ègara. Els resultats de l’anàlisi feta al Laboratori SRS de Daresbury, al Regne Unit, així ho van demostrar. La hipòtesi més probable és que els constructors de l’església trobessin una “bola” d’aquest blau de l’època romana i l’apliquéssin en el retaule, segons Vendrell. 

També en el seu treball, “El retaule mural de Sant Pere i la memòria de l’èxode”, Carles Sanchez Marquez, Doctor d’Història de l’Art i Director de la Candidatura de la Seu d’Ègara a Patrimoni Mundial de la UNESCO, fa igualment esment de la presència del blau egipci en el mural de l’església de Sant Pere, fet excepcional diu, ja que aquest material s’havia emprat en pintures molt més antigues, d’època romana i egípcia.

Malgrat que la gamma de blaus és àmplia en els diferents fabricants d’aquarel·les d’arreu del món, no és un color que figuri en cap dels seus catàlegs. Hi ha aproximacions d’aquest color amb altres blaus en les seves produccions, probablement amb pigments menys costosos de fabricar i per tant, més assequibles al públic. 

Fer colors d’aquarel·la artesanalment era una petita assignatura pendent que arrossegava des de feia temps. He volgut iniciar-me en aquesta nova experiència amb aquest blau ple d’història.

El procés no és complicat, consisteix a barrejar el pigment desitjat (i aconseguit!) amb un aglutinant a base de goma aràbiga i mel. El resultat és una pasta cremosa que resta a punt per diluir-se amb aigua i poder pintar sobre el paper. Un color magnífic, supergranulat, que permet crear textures en el paper. Un gaudi absolut. 

I si amb el procediment pots omplir alguns petits cubs per utilitzar-los posteriorment i a això hi afegim, per fer-ho més “professional”, un petit embolcall de paper, podem estar ben satisfets.